La institucionalització de la intel·ligència artificial a l’Administració: eficiència, valor públic i rendició de comptes
Antecedents
La creació per part de la Generalitat de Catalunya d’una Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració constitueix un objecte d’anàlisi especialment il·lustratiu per a la disciplina de la gestió pública. No es tracta d’un debat especulatiu sobre les capacitats tècniques de la intel·ligència artificial (IA), sinó d’una decisió organitzativa dotada d’estructura administrativa, assignació pressupostària i indicadors de desplegament. Segons la informació publicada, la iniciativa fixa objectius d’abast notable: la incorporació de la IA a l’activitat quotidiana del conjunt del personal —més de 60.000 efectius—, el redisseny de 120 procediments administratius en un horitzó de quatre anys i la consolidació d’un programa que ja acumula més de dos-cents projectes, amb una inversió anual triplicada. El present article examina aquesta decisió a la llum de tres categories analítiques clàssiques de la disciplina: la creació de valor públic, la tensió entre eficiència i rendició de comptes, i la reconfiguració de la discrecionalitat administrativa.
De l’adopció tecnològica a la creació de valor públic
El marc del valor públic formulat per Mark H. Moore ofereix un primer criteri d’avaluació. D’acord amb aquesta perspectiva, la incorporació d’una tecnologia no genera valor per si mateixa; el genera, si escau, en la mesura que millora resultats que la ciutadania considera valuosos —terminis de resposta, equitat en l’accés, qualitat i motivació de les decisions— sense erosionar la legitimitat del procediment. En conseqüència, un indicador com ara la proporció de personal que utilitza eines d’IA mesura el grau d’adopció, no la generació de valor. La qüestió pertinent, des d’una òptica directiva, és determinar quins dels procediments redissenyats redueixen efectivament la càrrega administrativa suportada per la ciutadania o disminueixen la taxa d’error en les resolucions. La distinció entre producte (output) i resultat (outcome) esdevé aquí decisiva, atès que la comptabilització de projectes desplegats no informa, per si sola, sobre l’impacte en el servei.
La tensió entre eficiència i rendició de comptes
Una segona categoria analítica remet a la tensió, característica de la tradició de la Nova Gestió Pública i de les seves revisions posteriors, entre l’imperatiu d’eficiència i l’exigència de rendició de comptes. La IA es presenta associada a promeses d’agilitat; tanmateix, l’agilitat desproveïda de traçabilitat resulta problemàtica en un context en què cada acte administratiu ha de poder ser motivat, revisat i, eventualment, anul·lat en seu jurisdiccional. L’evidència comparada documenta que determinats usos —com ara l’assistència a la redacció de resolucions o els agents virtuals d’atenció— ja es troben operatius en el sector públic espanyol, segons recull l’anàlisi d’EsadeEcPol sobre l’impacte de la IA. Aquesta circumstància obliga a precisar els règims de responsabilitat aplicables davant d’una recomanació algorítmica errònia i a garantir la preservació del dret a una decisió motivada i a la tutela judicial efectiva.
La reconfiguració de la discrecionalitat administrativa
La contribució de Michael Lipsky sobre la burocràcia de carrer (street-level bureaucracy) proporciona el tercer eix d’anàlisi. Lipsky va documentar que els empleats que apliquen la norma a casos concrets —personal d’atenció, inspectors, treballadors socials— exerceixen, mitjançant la seva discrecionalitat, una funció de configuració efectiva de la política pública. La introducció de sistemes d’IA no suprimeix aquesta discrecionalitat, sinó que la desplaça: quan un sistema prioritza expedients, suggereix qualificacions o precompleta resolucions, redistribueix el locus de la decisió des de l’agent humà cap al model. Aquest desplaçament s’agreuja pel fenomen del biaix d’automatització (automation bias), consistent en la tendència a acceptar acríticament la proposta generada pel sistema. La Guia d’Intel·ligència Artificial publicada per la Generalitat, que situa la gestió del canvi i les consideracions ètiques en un lloc central, constitueix una resposta pertinent, si bé la seva eficàcia depèn que l’organització delimiti de manera explícita l’àmbit de la decisió humana no delegable, el de l’assistència i el de la supervisió efectiva.
Consideracions operatives per a la direcció pública
De l’anàlisi precedent se’n deriven tres consideracions de caràcter operatiu. En primer lloc, la governança ha de precedir el desplegament: resulta imprescindible disposar d’un inventari públic dels sistemes d’IA en ús, amb identificació de la unitat responsable, la base jurídica corresponent i els mecanismes de reclamació; en absència d’un registre d’aquestes característiques, la rendició de comptes esdevé inviable. En segon lloc, la sostenibilitat de l’objectiu d’adopció generalitzada requereix el desenvolupament de capacitats internes suficients per auditar els sistemes, a fi d’evitar una dependència estructural respecte dels proveïdors tecnològics. En tercer lloc, els indicadors d’activitat —nombre de projectes o d’usuaris— haurien de ser substituïts per indicadors de resultat: reducció de terminis, disminució dels recursos administratius interposats, millora de la satisfacció i, de manera especialment rellevant, absència de biaix diferencial entre col·lectius.
Conclusió
La constitució d’una direcció general específica expressa una voluntat d’abordar la IA com a política pública transversal i no com un conjunt d’iniciatives pilot disperses, la qual cosa representa un senyal institucional coherent amb les recomanacions internacionals en la matèria. El marc de l’OCDE per a l’adopció i la governança de la IA en el sector públicsubratlla que la governança —entesa com a transparència, supervisió humana i avaluació— no constitueix un obstacle a la innovació, sinó la condició de possibilitat de la seva legitimitat i durabilitat. En darrera instància, la creació de valor públic no deriva de la tecnologia en si, sinó de la capacitat de l’organització per determinar, amb criteri directiu, l’àmbit en què l’automatització resulta pertinent i aquell en què la responsabilitat ha de romandre, de manera indelegable, en l’esfera humana.
Fonts:
- El Govern crea una direcció general per impulsar la IA — govern.cat
- La Generalitat presenta la Guia d’Intel·ligència Artificial — AOC
- Ús responsable de la IA a l’Administració Pública — gencat.cat
- Adopting and governing AI in government: Digital Government Outlook 2026 — OCDE
- The impact of AI in the Spanish public sector — EsadeEcPol