Fa uns mesos, el Departament d’Educaci\u00f3 brit\u00e0nic va publicar, a trav\u00e9s del centre de recerca NatCen, l’informe intermedi d’avaluaci\u00f3 dels music hubs<\/em> anglesos<\/a>, dif\u00f3s el 18 de febrer de 2026 i referit al primer curs del model reformat. El document t\u00e9 m\u00e9s inter\u00e8s del que sembla per a qui gestiona ensenyaments musicals a Catalunya, perqu\u00e8 documenta l’aterratge d’una reforma estructural d’abast poc habitual: la reducci\u00f3 de la xarxa anglesa de 114 a 43 hubs<\/em> durant el curs 2024-2025, dins d’un proc\u00e9s que el mateix govern brit\u00e0nic ha coronat aquest 2026 amb la licitaci\u00f3 d’un Centre Nacional d’Educaci\u00f3 Art\u00edstica i Musical<\/a> dotat amb 13 milions de lliures per a tres cursos. Es tracta, en la seva forma pura, d’una aposta per l’escala.<\/p>\n\n\n\n Els resultats que recull l’avaluaci\u00f3 s\u00f3n ambivalents, i val la pena no llegir-los com un veredicte. La valoraci\u00f3 dels centres educatius i de les fam\u00edlies continua sent alta \u2014al voltant del 80% del professorat qualifica de bona o excel\u00b7lent la relaci\u00f3 amb el seu hub<\/em>, per damunt del 73% previ\u2014, per\u00f2 afloren dues esquerdes persistents. La primera \u00e9s de reconeixement: nom\u00e9s un ter\u00e7 de les fam\u00edlies i tres de cada deu alumnes saben que existeix el hub<\/em> del seu territori, una xifra que interpel\u00b7la directament la funci\u00f3 d’acc\u00e9s universal que te\u00f2ricament justifica tot l’edifici. La segona \u00e9s laboral. M\u00e9s de tres quartes parts dels hubs<\/em> declaren dificultats per contractar professorat de m\u00fasica, i l’informe assenyala la retribuci\u00f3 i la planificaci\u00f3 de plantilles com el risc estructural de fons, gestionat des de l’Arts Council England<\/a>.<\/p>\n\n\n\n La reforma anglesa encaixa amb nitidesa en la lectura comparada de Christopher Pollitt i Geert Bouckaert sobre les traject\u00f2ries de reforma: agrupar unitats petites en organitzacions m\u00e9s grans per guanyar capacitat t\u00e8cnica, homogene\u00eftzar est\u00e0ndards i reduir costos de transacci\u00f3 administrativa. \u00c9s un moviment reconeixiblement gerencial, hereu de la l\u00f2gica que Christopher Hood va etiquetar com a Nova Gesti\u00f3 P\u00fablica, on la consolidaci\u00f3 promet economies d’escala i una rendici\u00f3 de comptes m\u00e9s llegible per al centre. El problema cl\u00e0ssic d’aquesta operaci\u00f3 \u00e9s que les economies es mesuren amb facilitat i les deseconomies \u2014la dist\u00e0ncia amb el territori, la p\u00e8rdua de coneixement local, l’afebliment del vincle comunitari\u2014 triguen anys a apar\u00e8ixer als quadres de comandament. Que un ter\u00e7 esc\u00e0s de les fam\u00edlies reconegui la instituci\u00f3 que se suposa que les serveix no \u00e9s un detall de comunicaci\u00f3: \u00e9s el s\u00edmptoma que la reescala pot allunyar el servei precisament d’aquells a qui vol arribar.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed \u00e9s on la comparaci\u00f3 amb Catalunya deixa de ser decorativa. El model catal\u00e0 d’escoles de m\u00fasica, hereu de la configuraci\u00f3 com a ensenyaments no reglats de titularitat majorit\u00e0riament municipal, no ha triat mai la via de la fusi\u00f3 en grans unitats. Ha triat la del teixit. La Xarxa d’Escoles Municipals de M\u00fasica i Arts de la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/a>, constitu\u00efda el 2017 i que agrupa m\u00e9s d’un centenar de centres de prop de 107 municipis amb desenes de milers d’alumnes, no absorbeix escoles ni en dilueix la titularitat: les mant\u00e9 com a centres de decisi\u00f3 aut\u00f2noms i hi superposa una capa de suport t\u00e8cnic, formatiu i de coneixement compartit. La difer\u00e8ncia d’arquitectura \u00e9s substantiva, no de mat\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Elinor Ostrom en donaria una lectura precisa. El que descriu Catalunya \u00e9s un sistema polic\u00e8ntric, amb m\u00faltiples centres de decisi\u00f3 formalment independents que cooperen sota regles comunes sense renunciar a la seva capacitat d’ajustar-se al context local. Ostrom va dedicar bona part de la seva obra a desmentir la intu\u00efci\u00f3 que m\u00e9s unitats vol dir sempre m\u00e9s inefici\u00e8ncia; el que importa \u00e9s si existeixen mecanismes cre\u00efbles de coordinaci\u00f3, i una xarxa provincial que ofereix marc regulador, formaci\u00f3 i recursos n’\u00e9s un. La governan\u00e7a municipal de l’escola de m\u00fasica catalana, sovint vista com una fragmentaci\u00f3 a corregir, es pot rellegir com una infraestructura de proximitat que el model angl\u00e8s, despr\u00e9s de consolidar, ara ha de reconstruir per altres vies.<\/p>\n\n\n\n Conv\u00e9 no idealitzar. La debilitat que l’informe brit\u00e0nic exposa amb cruesa \u2014la dificultat de dotar i retenir professorat\u2014 no \u00e9s un problema que la titularitat municipal resolgui per si sola. Michael Lipsky va ensenyar que el servei p\u00fablic es defineix en l’\u00faltim metre, en la discrecionalitat quotidiana del professional que at\u00e9n la persona, i que quan les condicions laborals d’aquest professional es deterioren, cap disseny institucional per elegant que sigui el compensa. El docent d’escola de m\u00fasica, sovint a temps parcial, amb vinculacions prec\u00e0ries i itiner\u00e0ncies entre centres, \u00e9s un bur\u00f2crata de carrer en el sentit lipski\u00e0, i la seva rotaci\u00f3 erosiona el capital relacional amb l’alumnat m\u00e9s r\u00e0pidament que qualsevol reforma. Que el problema aparegui id\u00e8ntic en un model consolidat i en un de polic\u00e8ntric suggereix que pertany a una capa m\u00e9s profunda que l’organigrama: la del reconeixement professional i la de l’estabilitat contractual.<\/p>\n\n\n\n La temptaci\u00f3, davant d’una xarxa dispersa, \u00e9s l’ordenaci\u00f3 per absorci\u00f3. L’experi\u00e8ncia anglesa recomana prud\u00e8ncia: consolidar \u00e9s reversiblement car en termes de legitimitat i de proximitat, i els guanys d’escala poden quedar neutralitzats per la p\u00e8rdua de reconeixement ciutad\u00e0. Per a un gestor catal\u00e0, la lli\u00e7\u00f3 operativa no \u00e9s preservar l’statu quo municipal per in\u00e8rcia, sin\u00f3 invertir en la capa que fa que un sistema polic\u00e8ntric funcioni: regles comunes verificables, avaluaci\u00f3 compartida de la qualitat, formaci\u00f3 cont\u00ednua i, sobretot, una pol\u00edtica de professorat que tracti l’estabilitat com una inversi\u00f3 i no com una despesa. B. Guy Peters recordaria que el disseny institucional no consisteix a escollir entre centralitzar i descentralitzar, sin\u00f3 a acoblar els incentius perqu\u00e8 les unitats aut\u00f2nomes vulguin cooperar. La pregunta que deixa oberta l’informe brit\u00e0nic no \u00e9s quina mida ha de tenir una xarxa d’escoles de m\u00fasica, sin\u00f3 qu\u00e8 la mant\u00e9 cohesionada quan es decideix no fusionar-la.<\/p>\n\n\n\n Fa uns mesos, el Departament d’Educaci\u00f3 brit\u00e0nic va publicar, a trav\u00e9s del centre de recerca NatCen, l’informe intermedi d’avaluaci\u00f3 dels music hubs anglesos, dif\u00f3s el 18 de febrer de 2026 i referit al primer curs del model reformat. El document t\u00e9 m\u00e9s … Continua llegint L’escala com a resposta, i el que l’escala amaga<\/h2>\n\n\n\n
El professorat, punt cec compartit<\/h2>\n\n\n\n
Consideracions per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
Fonts<\/h2>\n\n\n\n
\n