Del 25 al 26 de setembre, la Universitat de M\u00fasica i Arts Esc\u00e8niques de Viena acollir\u00e0 el 4t Simposi Europeu d’Escoles de M\u00fasica i Art (EMSS 2026)<\/a>, convocat per la European Music School Union (EMU)<\/a> juntament amb la confer\u00e8ncia austr\u00edaca d’associacions d’escoles de m\u00fasica i les escoles municipals vieneses. El t\u00edtol escollit no \u00e9s menor: \u00abEls horitzons \u00e8tics de les escoles de m\u00fasica i d’art\u00bb. La convocat\u00f2ria proposa examinar all\u00f2 que en el context de l’educaci\u00f3 musical pot considerar-se \u00abcorrecte, bo, just i degut\u00bb, i estructura el debat al voltant de les relacions interpersonals, el comprom\u00eds comunitari i l’impacte social de les institucions. Que una xarxa que agrupa 26 associacions nacionals, prop de 6.000 escoles, 170.000 professionals i quatre milions d’alumnes dediqui el seu simposi biennal a l’\u00e8tica \u2014i no a l’agenda habitual de recursos o matr\u00edcula\u2014 mereix una lectura des de la direcci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n Durant d\u00e8cades, el discurs sobre les escoles de m\u00fasica ha oscil\u00b7lat entre l’efici\u00e8ncia i la cobertura. La pregunta dominant era quant costa i a quanta gent arriba. El programa de Viena introdueix un registre diferent. Una de les confer\u00e8ncies inaugurals, a c\u00e0rrec de la investigadora Guadalupe L\u00f3pez-\u00cd\u00f1iguez<\/a>, aborda l’atenci\u00f3 als infants amb altes capacitats des de l’\u00e8tica de la cura; l’altra, d’Alexandra Kertz-Welzel, situa la missi\u00f3 social de les escoles enmig de la incertesa contempor\u00e0nia. El despla\u00e7ament \u00e9s significatiu perqu\u00e8 trasllada el centre de gravetat de la m\u00e8trica a la relaci\u00f3. No es tracta ja de comptar places, sin\u00f3 d’interrogar la qualitat moral del vincle educatiu que s’hi produeix.<\/p>\n\n\n\n Aquest gir connecta amb una intu\u00efci\u00f3 que la teoria de l’administraci\u00f3 va formular fa temps. Michael Lipsky, en la seva an\u00e0lisi de la street-level bureaucracy<\/em>, va mostrar que el veritable contingut de moltes pol\u00edtiques p\u00fabliques no es decideix als despatxos ministerials sin\u00f3 en la interacci\u00f3 quotidiana entre el professional de primera l\u00ednia i el ciutad\u00e0. El docent que decideix quant temps dedica a un alumne que va endarrerit, que interpreta amb flexibilitat un criteri d’avaluaci\u00f3 o que detecta una vulnerabilitat familiar darrere d’una abs\u00e8ncia reiterada, exerceix una discrecionalitat carregada de contingut \u00e8tic. L’escola de m\u00fasica n’\u00e9s un cas gaireb\u00e9 de manual: l’ensenyament instrumental \u00e9s intensiu, individualitzat i sostingut en el temps, de manera que el marge de judici del professorat resulta especialment ampli. El simposi de Viena, sense citar-lo, posa el dit precisament en aquesta discrecionalitat.<\/p>\n\n\n\n Hi ha una tensi\u00f3 que conv\u00e9 no dissimular. Recon\u00e8ixer el pes del judici professional obliga a repensar els instruments de control que la gesti\u00f3 p\u00fablica ha anat acumulant. Els sistemes d’indicadors, els est\u00e0ndards de qualitat i els quadres de comandament \u2014hereus de la Nova Gesti\u00f3 P\u00fablica que Christopher Hood va descriure\u2014 pressuposen que all\u00f2 rellevant es pot mesurar i comparar. L’\u00e8tica de la cura, en canvi, remet a b\u00e9ns dif\u00edcilment quantificables: la confian\u00e7a, l’atenci\u00f3 singular, la paci\u00e8ncia amb qui progressa a poc a poc. Janet i Robert Denhardt, en formular el New Public Service<\/em>, van sostenir precisament que l’administraci\u00f3 no ha de \u00abdirigir\u00bb com un timoner que fixa rumbs, sin\u00f3 \u00abservir\u00bb reconeixent la dignitat i la veu dels ciutadans. Aplicada a les escoles de m\u00fasica, aquesta perspectiva despla\u00e7a la pregunta de com optimitzem el servei cap a una altra, m\u00e9s inc\u00f2moda: a qui devem qu\u00e8, i com ho sabem.<\/p>\n\n\n\n El punt delicat apareix quan l’atenci\u00f3 es concentra en els alumnes amb altes capacitats. Cuidar el talent excepcional \u00e9s un imperatiu pedag\u00f2gic leg\u00edtim, per\u00f2 la sociologia de la cultura de Pierre Bourdieu recorda que la detecci\u00f3 del \u00abdo\u00bb no \u00e9s mai innocent: all\u00f2 que anomenem talent sovint reprodueix capitals culturals heretats, i el sistema tendeix a premiar qui ja arriba equipat de casa. Una escola de m\u00fasica p\u00fablica que vulgui ser \u00e8ticament coherent no pot resoldre la q\u00fcesti\u00f3 elegint entre excel\u00b7l\u00e8ncia i equitat. Ha de sostenir la incomoditat de perseguir-les alhora, sabent que cada decisi\u00f3 d’assignaci\u00f3 de recursos \u2014una hora de classe, una pla\u00e7a de banda, l’acc\u00e9s a un instrument\u2014 redistribueix oportunitats.<\/p>\n\n\n\n Per a qui dirigeix aquests equipaments a Catalunya, la conversa vienesa no \u00e9s un exercici acad\u00e8mic remot. La xarxa d’escoles municipals de m\u00fasica, articulada en bona part a trav\u00e9s de l’Associaci\u00f3 Catalana d’Escoles de M\u00fasica (ACEM)<\/a>, comparteix amb la resta d’Europa la mateixa condici\u00f3 h\u00edbrida: institucions de titularitat local, finan\u00e7ament compartit i una plantilla que treballa cada dia en aquell marge de discrecionalitat que Lipsky va identificar. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica, per tant, no es delega a un codi deontol\u00f2gic penjat a la paret. Es gestiona.<\/p>\n\n\n\n Gestionar-la vol dir, primer, dissenyar sistemes d’avaluaci\u00f3 que reconeguin el judici professional en comptes de substituir-lo per indicadors que empobreixen all\u00f2 que pretenen mesurar. Vol dir tamb\u00e9 protegir el temps del professorat, perqu\u00e8 la cura necessita durada i la sobrec\u00e0rrega hor\u00e0ria la corroeix. I obliga, sobretot, a fer expl\u00edcits els criteris amb qu\u00e8 es reparteixen b\u00e9ns escassos, de manera que la discrecionalitat no derivi en arbitrarietat ni en reproducci\u00f3 silenciosa dels privilegis de partida. Que sigui una xarxa europea qui posa aquestes preguntes sobre la taula suggereix que l’\u00e8tica ha deixat de ser un ornament del discurs institucional per convertir-se en una compet\u00e8ncia directiva. La direcci\u00f3 p\u00fablica que l’ignori no evitar\u00e0 les decisions morals; simplement les prendr\u00e0 sense adonar-se’n.<\/p>\n\n\n\n Del 25 al 26 de setembre, la Universitat de M\u00fasica i Arts Esc\u00e8niques de Viena acollir\u00e0 el 4t Simposi Europeu d’Escoles de M\u00fasica i Art (EMSS 2026), convocat per la European Music School Union (EMU) juntament amb la confer\u00e8ncia austr\u00edaca d’associacions d’escoles de … Continua llegint Un despla\u00e7ament del vocabulari<\/h2>\n\n\n\n
Servir, no dirigir<\/h2>\n\n\n\n
Implicacions per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
Fonts<\/h2>\n\n\n\n
\n