Fa poques setmanes, la\u00a0European Music School Union (EMU) va signar una carta oberta<\/a>\u00a0reclamant m\u00e9s ambici\u00f3 pressupost\u00e0ria per a la cultura dins l’AgoraEU, el nou programa que la Comissi\u00f3 Europea vol per al marc financer 2028-2034. El gest, discret en aparen\u00e7a, apunta a una q\u00fcesti\u00f3 de fons que interpel\u00b7la directament qui gestiona escoles de m\u00fasica: on se situa l’ensenyament musical en l’arquitectura de finan\u00e7ament que Europa est\u00e0 dissenyant per a la pr\u00f2xima d\u00e8cada, i amb quina visibilitat.<\/p>\n\n\n\n Conv\u00e9 recordar de qu\u00e8 parlem. L’AgoraEU \u00e9s una proposta que la Comissi\u00f3 va presentar el 17 de juliol de 2025<\/a> i que fusiona en un \u00fanic instrument tres l\u00ednies fins ara separades: la vessant de cultura del programa Creative Europe, un nou component de mitjans anomenat MEDIA+ i el programa de drets i valors CERV+. La l\u00f2gica \u00e9s d’integraci\u00f3 administrativa. En comptes de tres programes amb governan\u00e7a pr\u00f2pia, un de sol amb quatre grans objectius que van de la diversitat ling\u00fc\u00edstica i el patrimoni a la llibertat art\u00edstica i la ciutadania activa.<\/p>\n\n\n\n El nucli de la pol\u00e8mica \u00e9s quantitatiu. La carta oberta impulsada per Culture Action Europe<\/a>, del 7 de juliol de 2026 i subscrita per m\u00e9s de 140 organitzacions \u2014l’EMU entre elles\u2014, denuncia que la dotaci\u00f3 prevista per a la cultura, uns 1.800 milions d’euros per a tot el per\u00edode (al voltant de 260 milions anuals), equival a \u00abnou c\u00e8ntims per cada cent euros\u00bb del pressupost comunitari. Les entitats reclamen que la cultura tingui garantit com a m\u00ednim el 25% del total de l’AgoraEU i que la xifra del Parlament serveixi de terra, no de sostre.<\/p>\n\n\n\n El Parlament Europeu, per la seva banda, va fixar la seva posici\u00f3 el 28 d’abril de 2026<\/a> elevant la dotaci\u00f3 del programa fins a 10.720 milions d’euros, 2.140 milions m\u00e9s que la proposta de la Comissi\u00f3; la comissi\u00f3 de Cultura (CULT) havia demanat encara m\u00e9s, fins a 12.000 milions. Tot i l’increment, el pes de l’AgoraEU sobre el conjunt del marc financer amb prou feines passa del 0,43% al 0,53%. La dist\u00e0ncia respecte a l’objectiu de destinar un 2% del pressupost a la cultura continua sent enorme.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed cal ser precisos per no confondre nivells. Els fons europeus no paguen les n\u00f2mines del professorat ni el lloguer d’un aula de l’escola municipal de m\u00fasica; aix\u00f2 dep\u00e8n dels ajuntaments i, en el nostre cas, de la Generalitat. La setmana passada mateix, la Comunitat Valenciana convocava 11,3 milions d’euros<\/a> per finan\u00e7ar fins al 50% de les despeses de les seves escoles de m\u00fasica i arts esc\u00e8niques, amb un m\u00f2dul espec\u00edfic per als municipis en risc de despoblament. Aquest \u00e9s el diner que sost\u00e9 l’activitat ordin\u00e0ria, i \u00e9s estructuralment local i auton\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n El que Europa finan\u00e7a \u00e9s una altra cosa: mobilitat, cooperaci\u00f3 transnacional, xarxes professionals, formaci\u00f3 del professorat. No \u00e9s casual que l’EMU hagi publicat aquest mateix juliol els TEAM Learning Outcomes per a la formaci\u00f3 del professorat de m\u00fasica<\/a>, un marc de refer\u00e8ncia com\u00fa per a tot el continent. La conviv\u00e8ncia d’aquests dos plans \u2014el finan\u00e7ament operatiu, arrelat al territori, i la infraestructura de cooperaci\u00f3 i legitimaci\u00f3, situada a escala europea\u2014 descriu b\u00e9 el que Elinor Ostrom anomenava un sistema polic\u00e8ntric: diversos centres de decisi\u00f3 que operen amb regles pr\u00f2pies per\u00f2 que s’afecten m\u00fatuament. Un gestor que nom\u00e9s miri el seu pressupost municipal no veur\u00e0 el segon pla; i, tanmateix, \u00e9s aquest segon pla el que fixa els est\u00e0ndards professionals amb qu\u00e8 m\u00e9s tard es mesurar\u00e0 la seva escola.<\/p>\n\n\n\n Que tres programes es fusionin en un no \u00e9s neutre. Christopher Pollitt i Geert Bouckaert han documentat com les reformes estructurals de la gesti\u00f3 p\u00fablica \u2014fusions, agencificacions, reorganitzacions\u2014 rarament s\u00f3n simples operacions t\u00e8cniques: redistribueixen visibilitat, poder i capacitat de defensar cada partida quan arriben les retallades. La preocupaci\u00f3 que expressa el sector \u00e9s exactament aquesta. Sense una l\u00ednia pressupost\u00e0ria diferenciada i una governan\u00e7a pr\u00f2pia, la cultura corre el risc de veure’s \u00abredirigida\u00bb cap a altres prioritats dins d’un paraigua m\u00e9s gran. B. Guy Peters ho formularia com el dilema cl\u00e0ssic del disseny institucional: la coordinaci\u00f3 que promet una estructura integrada es paga sovint amb la p\u00e8rdua de defensors especialitzats i de rendici\u00f3 de comptes n\u00edtida.<\/p>\n\n\n\n Hi ha una tensi\u00f3 m\u00e9s subtil, de fons cultural. Quan la m\u00fasica escolar es justifica sobretot pel seu retorn \u2014competitivitat de les ind\u00fastries creatives, ocupaci\u00f3, atracci\u00f3 de talent\u2014, s’accepta impl\u00edcitament que el seu valor s’ha de mesurar amb la vara d’altres sectors. Pierre Bourdieu advertiria que aix\u00f2 erosiona l’autonomia del camp cultural, que perd la capacitat de definir els seus propis criteris d’excel\u00b7l\u00e8ncia. Els arguments que sostenen la carta oberta ho il\u00b7lustren: es invoca que la UNESCO<\/a> preveu una caiguda del 24% dels ingressos dels creadors musicals per efecte de la IA generativa cap al 2028, i que gaireb\u00e9 la meitat dels artistes europeus treballen en males condicions. S\u00f3n arguments defensius, formulats en el llenguatge de l’amena\u00e7a econ\u00f2mica. Necessaris, probablement; per\u00f2 revelen des de quina posici\u00f3 de feblesa negocia el sector.<\/p>\n\n\n\n Per a qui dirigeix una escola de m\u00fasica o coordina una pol\u00edtica d’ensenyaments art\u00edstics, la lli\u00e7\u00f3 operativa no \u00e9s que hagi d’esperar diners de Brussel\u00b7les per pagar el dia a dia. \u00c9s que el marc europeu fixa el terreny simb\u00f2lic i professional on es jugar\u00e0 la legitimitat del sector durant la pr\u00f2xima d\u00e8cada. Val la pena, doncs, seguir de prop el tr\u00e0mit de l’AgoraEU i mantenir viva la interlocuci\u00f3 amb les xarxes continentals, perqu\u00e8 \u00e9s all\u00e0 on es negocien els est\u00e0ndards de formaci\u00f3 i els arguments amb qu\u00e8 despr\u00e9s es defensaran els pressupostos de casa. I val la pena, sobretot, no delegar del tot el relat: si la m\u00fasica escolar nom\u00e9s sap justificar-se com a ant\u00eddot contra una amena\u00e7a, haur\u00e0 renunciat a explicar per qu\u00e8 val la pena per si mateixa. El pressupost, al capdavall, \u00e9s la traducci\u00f3 num\u00e8rica d’una jerarquia de valors; i les xifres que ara es discuteixen a Estrasburg diuen, amb una franquesa inc\u00f2moda, quin lloc ocupa avui la cultura en aquesta jerarquia.<\/p>\n\n\n\n Fa poques setmanes, la\u00a0European Music School Union (EMU) va signar una carta oberta\u00a0reclamant m\u00e9s ambici\u00f3 pressupost\u00e0ria per a la cultura dins l’AgoraEU, el nou programa que la Comissi\u00f3 Europea vol per al marc financer 2028-2034. El gest, discret en aparen\u00e7a, … Continua llegint Una xifra petita, un debat gran<\/h2>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 aix\u00f2 arriba a l’aula d’una escola municipal<\/h2>\n\n\n\n
La integraci\u00f3 com a reforma, i els seus riscos<\/h2>\n\n\n\n
Implicacions per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
Fonts<\/h2>\n\n\n\n
\n