<\/p>\n\n\n\n
A finals de juliol, la European Music School Union<\/a> ha donat difusi\u00f3 a la publicaci\u00f3 d’un document que passar\u00e0 relativament desapercebut fora dels cercles especialitzats i que, tanmateix, mereix una lectura atenta des de la direcci\u00f3 p\u00fablica: The TEAM Learning Outcomes for Music Teacher Education in Europe<\/em><\/a>. No \u00e9s una norma ni una directiva. \u00c9s un marc de refer\u00e8ncia \u2014vint-i-cinc descriptors, vint de nuclears i cinc de transversals\u2014 pensat per orientar la formaci\u00f3 del professorat de m\u00fasica arreu del continent. La seva ambici\u00f3 no rau en la capacitat de vincular jur\u00eddicament, de la qual manca del tot, sin\u00f3 en la de convergir voluntats.<\/p>\n\n\n\n Conv\u00e9 situar l’origen. TEAM (Teacher Education Academy for Music<\/em>) \u00e9s una de les acad\u00e8mies de professorat Erasmus+<\/a>, finan\u00e7ades dins l’acci\u00f3 KA2 del programa. El projecte va reunir tretze institucions de deu pa\u00efsos europeus, amb un pressupost proper a 1,87 milions d’euros, i va desplegar la seva activitat entre 2023 i 2025<\/a>. El resultat que ara es difon no surt del no-res: recull i actualitza dos precedents, el conjunt meNet de 2009 i el de l’European Association for Music in Schools de 2013. Hi ha, doncs, una genealogia de quinze anys de temptatives per posar en com\u00fa all\u00f2 que un professor de m\u00fasica hauria de saber fer.<\/p>\n\n\n\n El detall que interessa el gestor \u00e9s metodol\u00f2gic. Els descriptors s’han redactat, segons els seus autors, amb un grau d’abstracci\u00f3 deliberat per garantir la \u00abcompatibilitat amb els marcs de refer\u00e8ncia locals\u00bb. Aquesta frase, aparentment t\u00e8cnica, cont\u00e9 tota una teoria del poder. Brussel\u00b7les \u2014o m\u00e9s exactament, una xarxa d’acad\u00e8mies i associacions professionals amb finan\u00e7ament europeu\u2014 no imposa; ofereix un llenguatge com\u00fa prou por\u00f3s perqu\u00e8 cada sistema nacional el pugui traduir sense sentir-se enva\u00eft. \u00c9s el patr\u00f3 que Christopher Pollitt i Geert Bouckaert<\/a> han descrit en la seva an\u00e0lisi comparada de la reforma administrativa: la converg\u00e8ncia ret\u00f2rica pot coexistir amb una diverg\u00e8ncia pr\u00e0ctica notable, i els instruments de coordinaci\u00f3 tova avancen precisament perqu\u00e8 no obliguen ning\u00fa a renunciar a la seva traject\u00f2ria institucional. El m\u00e8tode obert de coordinaci\u00f3 que la Uni\u00f3 assaja des de fa d\u00e8cades en educaci\u00f3 t\u00e9 aqu\u00ed una expressi\u00f3 microsc\u00f2pica per\u00f2 n\u00edtida.<\/p>\n\n\n\n Hi ha una segona tensi\u00f3, menys visible i m\u00e9s fecunda. Un marc de resultats d’aprenentatge \u00e9s, per definici\u00f3, un intent d’explicitar i estandarditzar all\u00f2 que fa un professional. I el professor de m\u00fasica \u00e9s, en termes de\u00a0Michael Lipsky, un cas de manual de\u00a0street-level bureaucrat<\/em>: treballa amb un marge d’autonomia elevat, pren decisions no supervisables en temps real i, en aquesta discrecionalitat, hi rau bona part del valor del servei. Codificar compet\u00e8ncies serveix per orientar la formaci\u00f3 inicial, per fer comparables titulacions i per sostenir la mobilitat professional entre pa\u00efsos. Per\u00f2 tota codificaci\u00f3 arrossega el risc que Lipsky va advertir: que la m\u00e8trica acabi despla\u00e7ant el judici, que el descriptor es converteixi en llista de comprovaci\u00f3 i que la riquesa relacional de l’ofici es redueixi al que \u00e9s documentable.<\/p>\n\n\n\n Els autors de TEAM semblen conscients del parany. Van optar per formular els descriptors com a imperatius breus en segona persona i per integrar en un mateix enunciat la compet\u00e8ncia musical i la pedag\u00f2gica, en lloc de separar-les en compartiments avaluables. \u00c9s una decisi\u00f3 que denota criteri: un marc que vol guiar sense encarcarar. Que ho aconsegueixi dependr\u00e0, com sempre, de com el facin servir les administracions educatives, els centres de formaci\u00f3 i les inspeccions que el traduiran a r\u00fabriques concretes.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed cal una precisi\u00f3 que un gestor catal\u00e0 no pot passar per alt. TEAM s’adre\u00e7a a la formaci\u00f3 del professorat de m\u00fasica de l’escolaritat general \u2014prim\u00e0ria i secund\u00e0ria\u2014, no espec\u00edficament al professorat de les escoles de m\u00fasica municipals ni dels conservatoris. S\u00f3n dos mons regulats de manera diferent. Mentre a escala europea es teixeix un marc de compet\u00e8ncies per al docent d’aula, el professorat de les escoles de m\u00fasica a l’Estat espanyol continua ancorat en la l\u00f2gica dels\u00a0ensenyaments de r\u00e8gim especial\u00a0i en un mosaic auton\u00f2mic on la titularitat municipal predomina per\u00f2 la homologaci\u00f3 de perfils i condicions \u00e9s desigual. La paradoxa \u00e9s evident: l’harmonitzaci\u00f3 avan\u00e7a on la compet\u00e8ncia comunit\u00e0ria \u00e9s m\u00e9s feble \u2014l’educaci\u00f3\u2014 i s’estanca on la titularitat \u00e9s m\u00e9s propera al ciutad\u00e0, el municipi. Qui gestiona una escola de m\u00fasica a Catalunya observa com Europa construeix un vocabulari professional del qual la seva plantilla queda, de moment, al marge.<\/p>\n\n\n\n No \u00e9s un detall menor si es pensa amb la lent de Pierre Bourdieu<\/a>: l’acc\u00e9s a un professorat ben format i reconegut \u00e9s una de les variables que determinen si l’ensenyament musical eixampla o reprodueix les desigualtats de capital cultural. Un marc europeu que professionalitza el docent de l’escola ordin\u00e0ria, per\u00f2 deixa fora la xarxa d’escoles de m\u00fasica que sovint arriba a barris i municipis on l’aula ordin\u00e0ria no arriba prou, corre el risc de consolidar una segona divisi\u00f3 formativa.<\/p>\n\n\n\n Conv\u00e9 no confondre el gest amb la dotaci\u00f3. La setmana mateixa en qu\u00e8 s’ha dif\u00f3s el marc, m\u00e9s d’un centenar d’organitzacions culturals \u2014l’EMU inclosa\u2014 han reclamat un pressupost m\u00e9s ambici\u00f3s per a la cultura dins el futur programa AgoraEU<\/a>, que per al per\u00edode 2028-2034 preveu 8.600 milions d’euros i, dins seu, una franja de cultura d’uns 1.800 milions. La xifra gaireb\u00e9 duplica l’actual, i tot i aix\u00ed el sector la considera el m\u00ednim imprescindible. La lli\u00e7\u00f3 per al directiu p\u00fablic \u00e9s coneguda per\u00f2 sempre oportuna: els marcs de refer\u00e8ncia s\u00f3n barats de produir i cars de sostenir. Un cat\u00e0leg de compet\u00e8ncies sense inversi\u00f3 en formaci\u00f3 cont\u00ednua, sense reconeixement retributiu i sense estructures de mobilitat efectiva \u00e9s lletra morta ben redactada.<\/p>\n\n\n\n Per a qui dirigeix escoles de m\u00fasica a Catalunya, el document ofereix dues palanques pr\u00e0ctiques. La primera, un llenguatge homologable amb qu\u00e8 repensar els perfils de contractaci\u00f3 i els plans de formaci\u00f3 del propi professorat, encara que el marc no els interpel\u00b7li directament; adoptar-lo per anticipaci\u00f3 \u00e9s barat i posiciona b\u00e9. La segona, i m\u00e9s estrat\u00e8gica, \u00e9s fer visible davant la Generalitat i les diputacions que l’esfor\u00e7 de professionalitzaci\u00f3 europeu deixa un buit precisament all\u00e0 on la gesti\u00f3 \u00e9s m\u00e9s municipal, i convertir aquesta constataci\u00f3 en argument per a un finan\u00e7ament estable de la xarxa d’escoles. Els instruments de coordinaci\u00f3 tova nom\u00e9s tenen valor si alg\u00fa, a peu de territori, decideix agafar-los i fer-los seus abans que l’obligui una norma que potser no arribar\u00e0 mai.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A finals de juliol, la European Music School Union ha donat difusi\u00f3 a la publicaci\u00f3 d’un document que passar\u00e0 relativament desapercebut fora dels cercles especialitzats i que, tanmateix, mereix una lectura atenta des de la direcci\u00f3 p\u00fablica: The TEAM Learning Outcomes for Music … Continua llegint Un instrument de coordinaci\u00f3 sense jerarquia<\/h2>\n\n\n\n
La compet\u00e8ncia codificada topa amb la discrecionalitat de l’aula<\/h2>\n\n\n\n
L’angle mort: l’escola de m\u00fasica no \u00e9s l’aula ordin\u00e0ria<\/h2>\n\n\n\n
Consideracions per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
\n\n\n\nFonts<\/h2>\n\n\n\n
\n