28 de juliol de 2026<\/em><\/p>\n\n\n\n Els dies 25 i 26 de setembre, la mdw \u2013 Universitat de M\u00fasica i Arts Esc\u00e8niques de Viena acollir\u00e0 el 4t Simposi Europeu d’Escoles de M\u00fasica i Art (EMSS)<\/a>, convocat per la European Music School Union sota un t\u00edtol que conv\u00e9 llegir amb atenci\u00f3: The Ethical Horizons of Music and Art Schools<\/em>. La trobada es proposa interrogar qu\u00e8 \u00e9s, en el context d’aquests centres, all\u00f2 \u00abcorrecte, bo, just i obligatori\u00bb. Entre les pon\u00e8ncies principals, Alexandra Kertz-Welzel (M\u00fanic) abordar\u00e0 la missi\u00f3 social de les escoles d’art davant un futur incert, i Guadalupe L\u00f3pez-\u00cd\u00f1iguez (Acad\u00e8mia Sibelius, H\u00e8lsinki) hi portar\u00e0 una cr\u00edtica des de l’\u00e8tica de la cura sobre com el sistema \u00abexcepcionalitza i esborra\u00bb els infants amb talent musical.<\/p>\n\n\n\n Que un sector s’aplegui al voltant de la pregunta \u00e8tica \u2014i no de l’indicador de rendiment\u2014 no \u00e9s un detall menor. La EMU no \u00e9s un actor marginal: agrupa 26 associacions nacionals que representen unes 6.000 escoles, 170.000 professionals i quatre milions d’alumnes<\/a>. Quan una xarxa d’aquesta escala decideix que el seu debat de refer\u00e8ncia gira sobre la just\u00edcia i l’obligaci\u00f3 moral, est\u00e0 assenyalant un cansament respecte del vocabulari que ha dominat la gesti\u00f3 p\u00fablica durant d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n Aquell vocabulari t\u00e9 nom. La Nova Gesti\u00f3 P\u00fablica que Christopher Hood va sistematitzar cap al 1991 va instal\u00b7lar als serveis educatius i culturals una gram\u00e0tica d’outputs mesurables, r\u00e0tios d’ocupaci\u00f3 i cost per pla\u00e7a. En un ensenyament reglat es pot discutir si aquesta l\u00f2gica encaixa; en una escola de m\u00fasica, on bona part del valor rau en el vincle sostingut entre docent i alumne al llarg d’anys, la m\u00e8trica sovint captura el que \u00e9s f\u00e0cil de comptar i deixa fora precisament el que justifica el servei. El gir \u00e8tic que Viena posa sobre la taula \u2014que enlla\u00e7a amb l’\u00e8tica de la cura de Joan Tronto i amb el New Public Service<\/em> de Janet i Robert Denhardt, on l’administraci\u00f3 serveix m\u00e9s que no pas \u00abpilota\u00bb\u2014 \u00e9s, en el fons, una temptativa de recuperar aquest residu no quantificable.<\/p>\n\n\n\n La cr\u00edtica de L\u00f3pez-\u00cd\u00f1iguez apunta a un punt cec. Un sistema orientat a l’excel\u00b7l\u00e8ncia identificable tendeix a fer visibles els alumnes que rendeixen dins dels seus par\u00e0metres i a fer opacs els altres. L’\u00e8tica de la cura no demana abandonar l’exig\u00e8ncia art\u00edstica; demana preguntar-se qui queda fora del camp de visi\u00f3 institucional i per qu\u00e8.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed \u00e9s on el discurs europeu topa amb la realitat administrativa de casa nostra. Barcelona ha obert la preinscripci\u00f3 per al curs 2026-2027 amb 672 places repartides entre les seves cinc escoles municipals de m\u00fasica<\/a>. En una ciutat de m\u00e9s d’un mili\u00f3 i mig d’habitants, la xifra parla per si sola: l’acc\u00e9s a l’ensenyament musical p\u00fablic no es regula tant per una pol\u00edtica expl\u00edcita com per una cua. I la cua \u00e9s, ella mateixa, una decisi\u00f3 de pol\u00edtica p\u00fablica que sovint no s’admet com a tal.<\/p>\n\n\n\n Michael Lipsky ho va descriure fa quaranta anys amb una precisi\u00f3 que no ha envellit. Quan la demanda excedeix estructuralment els recursos, s\u00f3n els treballadors de primera l\u00ednia \u2014aqu\u00ed, els equips directius i administratius dels centres\u2014 els qui, mitjan\u00e7ant sistemes de barem, sortejos i criteris de proximitat, acaben definint de facto qui rep el servei. La discrecionalitat de la burocr\u00e0cia de carrer no \u00e9s un defecte a extirpar; \u00e9s el mecanisme real d’assignaci\u00f3 quan el finan\u00e7ament no arriba. El problema no \u00e9s que existeixi, sin\u00f3 que opera sense que ning\u00fa n’assumeixi la responsabilitat pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n I t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies distributives que Pierre Bourdieu hauria reconegut de seguida. L’escola de m\u00fasica \u00e9s una instituci\u00f3 de transmissi\u00f3 de capital cultural, i qui domina el criteri d’entrada domina, en part, qui l’acumula. Si les places s\u00f3n escasses i el barem premia la informaci\u00f3, la disponibilitat hor\u00e0ria o la proximitat a certs barris, el racionament reprodueix desigualtats en lloc de corregir-les, tot sota una aparen\u00e7a de neutralitat procedimental.<\/p>\n\n\n\n La fragilitat de fons \u00e9s pressupost\u00e0ria. La setmana passada, la Diputaci\u00f3 de Tarragona va concedir a l’Ajuntament de Flix 33.941,85 euros per a la seva escola municipal de m\u00fasica<\/a>, una xifra que cobreix el 14,99 % d’un cost elegible de 226.368 euros. La resta recau sobre el municipi i les fam\u00edlies. El patr\u00f3 es repeteix arreu de Catalunya a trav\u00e9s de les subvencions de la Generalitat als ens locals titulars d’escoles de m\u00fasica<\/a>: aportacions per pla\u00e7a sovint insuficients, de car\u00e0cter anual i discrecional, que deixen l’ajuntament com a garant \u00faltim d’un servei que no li correspon finan\u00e7ar en solitari.<\/p>\n\n\n\n El contrast comparat il\u00b7lumina el d\u00e8ficit. Christopher Pollitt i Geert Bouckaert ens han ensenyat a llegir les reformes administratives com a traject\u00f2ries condicionades per la tradici\u00f3 institucional de cada estat. Als sistemes de Musikschule<\/em>d’\u00c0ustria i Alemanya \u2014no per casualitat l’amfitri\u00f3 i el ve\u00efnat del simposi\u2014 el finan\u00e7ament dels L\u00e4nder confereix a aquests centres una estabilitat i un reconeixement estatutari que el model espanyol, bastit sobre la voluntat municipal i la subvenci\u00f3 revisable, no ofereix. Parlar d’\u00abhoritzons \u00e8tics\u00bb t\u00e9 un cost d’entrada material: sense un s\u00f2l de finan\u00e7ament previsible, la deliberaci\u00f3 sobre la just\u00edcia esdev\u00e9 un exercici ret\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n Per a qui gestiona aquests serveis, el simposi de Viena convida a moure’s en dues direccions alhora. La primera \u00e9s t\u00e8cnica i inc\u00f2moda: fer expl\u00edcit el racionament. Publicar la relaci\u00f3 entre demanda i oferta, documentar les llistes d’espera, auditar qui accedeix i qui en queda excl\u00f2s segons renda i territori, i convertir el barem en un instrument de pol\u00edtica d’acc\u00e9s en comptes d’un tr\u00e0mit opac. El que no es mesura amb voluntat redistributiva acaba mesurant-se, per omissi\u00f3, a favor de qui ja parteix amb avantatge.<\/p>\n\n\n\n La segona \u00e9s de governan\u00e7a. Elinor Ostrom i, despr\u00e9s, Tony Bovaird i John Alford van mostrar que molts serveis de proximitat no es \u00ablliuren\u00bb, sin\u00f3 que es coprodueixen amb les fam\u00edlies, les associacions musicals i el teixit local. Un model que reconegui aquesta coproducci\u00f3 \u2014i que negoci\u00ef un finan\u00e7ament plurianual estable entre Generalitat, diputacions i municipis en lloc de la subvenci\u00f3 anual\u2014 tindria m\u00e9s marge per plantejar-se de deb\u00f2 les preguntes que Viena posa sobre la taula. Mentre l’assignaci\u00f3 depengui d’una cua i d’una subvenci\u00f3 revisable cada exercici, l’\u00e8tica de la cura seguir\u00e0 sent un horitz\u00f3: visible, il\u00b7luminador i sistem\u00e0ticament fora d’abast.<\/p>\n\n\n\n 28 de juliol de 2026 Els dies 25 i 26 de setembre, la mdw \u2013 Universitat de M\u00fasica i Arts Esc\u00e8niques de Viena acollir\u00e0 el 4t Simposi Europeu d’Escoles de M\u00fasica i Art (EMSS), convocat per la European Music School Union … Continua llegint Del rendiment a la cura<\/h2>\n\n\n\n
El racionament com a pol\u00edtica silenciosa<\/h2>\n\n\n\n
Un model municipal amb bastida prima<\/h2>\n\n\n\n
Consideracions per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
Fonts<\/h2>\n\n\n\n
\n