Els ensenyaments art\u00edstics superiors han viscut durant d\u00e8cades en una mena d’interregne institucional. No s\u00f3n universitat, tot i que atorguen t\u00edtols equivalents al grau i al m\u00e0ster; no s\u00f3n formaci\u00f3 professional, tot i que en comparteixen l’orientaci\u00f3 cap a l’exercici d’un ofici. Aquesta condici\u00f3 fronterera, que la literatura sobre organitzacions descriuria com un\u00a0third space<\/em>\u00a0administratiu, ha estat font tant de flexibilitat com de precarietat. La\u00a0Llei 1\/2024, de 7 de juny<\/a>, que regula aquests ensenyaments i n’ordena les equival\u00e8ncies, va n\u00e9ixer precisament per resoldre aquesta ambig\u00fcitat. El seu desplegament reglamentari, que avan\u00e7a aquest 2026 a un ritme desigual, \u00e9s el que ara mereix l’atenci\u00f3 del gestor p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n El full de ruta el fixa el Real Decreto 611\/2025, de 8 de juliol<\/a>, en vigor des del 10 de juliol de l’any passat, que estableix un calendari d’implantaci\u00f3 escalonat fins al 2027. La l\u00f2gica \u00e9s la d’una transici\u00f3 ordenada: primer l’adaptaci\u00f3 del Consell Superior d’Ensenyaments Art\u00edstics, despr\u00e9s els reials decrets dels t\u00edtols professionals, m\u00e9s endavant l’ordenaci\u00f3 dels graus i m\u00e0sters i el registre estatal de t\u00edtols, i finalment les condicions dels centres i l’estatut de l’estudiantat. El primer fruit tangible d’aquesta seq\u00fc\u00e8ncia ha estat el Real Decreto 452\/2026, de 3 de juny<\/a>, publicat al BOE el 5 de juny, que reordena els ensenyaments professionals d’arts pl\u00e0stiques i disseny amb cicles de grau mitj\u00e0 de 1.600 hores i de grau superior de 2.000, m\u00f2duls d’empleabilitat i processos digitals, i modalitats semipresencial i virtual.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed \u00e9s on el debat deixa de ser t\u00e8cnic. El desplegament normatiu no \u00e9s neutre respecte del model institucional que en resultar\u00e0, i el nus de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si aquests estudis han d’aspirar a integrar-se dins la universitat o consolidar-se com a r\u00e8gim propi. La llei opta pel r\u00e8gim especial \u2014una via interm\u00e8dia que reconeix autonomia i equiparaci\u00f3 sense subsumir els conservatoris i les escoles superiors dins l’estructura universit\u00e0ria. No \u00e9s una decisi\u00f3 obvia. Com adverteix una an\u00e0lisi publicada a Universidad, s\u00ed<\/em><\/a>, l’aparell universitari, amb la seva c\u00e0rrega burocr\u00e0tica i jer\u00e0rquica, resulta poc propici a fomentar la creativitat art\u00edstica; per\u00f2 la via del r\u00e8gim especial arrossega el risc contrari, el d’una autonomia proclamada que es queda a mitges si no s’acompanya de la dotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria que exigeixen les r\u00e0tios redu\u00efdes de professor per alumne pr\u00f2pies d’aquests estudis.<\/p>\n\n\n\n El risc, en termes de teoria organitzativa, \u00e9s l’isomorfisme mim\u00e8tic descrit per DiMaggio i Powell: copiar les formes de la universitat \u2014cr\u00e8dits ECTS, recerca, categories de professorat\u2014 sense els recursos ni la cultura que les fan viables. Un t\u00edtol de grau que no vagi acompanyat de les condicions materials que el sustenten esdev\u00e9 una etiqueta buida, i la promesa de prestigi acaba erosionant la mateixa legitimitat que volia construir.<\/p>\n\n\n\n A Catalunya la discussi\u00f3 t\u00e9 una traducci\u00f3 institucional pr\u00f2pia. Un informe recent impulsat des del CoNCA<\/a>, glossat el 22 de juny per Jordi Font Cardona, diagnostica que l’educaci\u00f3 art\u00edstica superior es troba partida entre dos ordenaments insuficients \u2014l’universitari i el de les escoles superiors\u2014 i proposa una Universitat de les Arts que unifiqui l’oferta, juntament amb una coordinaci\u00f3 executiva entre departaments del Govern i un full de ruta compartit amb els centres i el teixit professional. La proposta, m\u00e9s enll\u00e0 del seu encert, il\u00b7lumina un problema cl\u00e0ssic de la governan\u00e7a p\u00fablica: el de la coordinaci\u00f3 horitzontal. Els ensenyaments art\u00edstics toquen educaci\u00f3, cultura i, sovint, ocupaci\u00f3, i cap d’aquests departaments els governa del tot.<\/p>\n\n\n\n La temptaci\u00f3 administrativa \u00e9s resoldre-ho amb un nou \u00f2rgan. Per\u00f2 crear una estructura no equival a crear capacitat de coordinaci\u00f3, i la hist\u00f2ria de la gesti\u00f3 p\u00fablica \u00e9s plena d’organismes de coordinaci\u00f3 que van acabar essent un actor m\u00e9s a coordinar. El que aqu\u00ed est\u00e0 en joc no \u00e9s tant una caixa nova a l’organigrama com la definici\u00f3 de qui t\u00e9 l’autoritat \u00faltima sobre un \u00e0mbit que, per naturalesa, desborda els l\u00edmits sectorials.<\/p>\n\n\n\n Per a qui gestiona, el desplegament de la Llei 1\/2024 planteja tres feines que no admeten demora. La primera \u00e9s de calendari: els terminis del Real Decreto 611\/2025 obliguen les administracions auton\u00f2miques a adaptar centres, professorat i procediments d’equival\u00e8ncia en finestres estretes, i el retard en l’ordenaci\u00f3 dels graus i m\u00e0sters \u2014prevista abans del 30 de setembre\u2014 condicionar\u00e0 tot el que ve despr\u00e9s. La segona \u00e9s pressupost\u00e0ria, i \u00e9s la m\u00e9s inc\u00f2moda: sense un reconeixement expl\u00edcit del cost diferencial d’aquests estudis, l’autonomia que la llei promet quedar\u00e0 desmentida pels n\u00fameros.<\/p>\n\n\n\n Queda una tercera consideraci\u00f3, potser la decisiva, que \u00e9s de valor p\u00fablic en el sentit de Mark Moore. On es genera el valor d’aquests ensenyaments? Si la resposta \u00e9s l’homologaci\u00f3 acad\u00e8mica, el cam\u00ed \u00e9s imitar la universitat; si \u00e9s la inserci\u00f3 professional en un sector cultural fr\u00e0gil, la m\u00e8trica ha de ser una altra i el disseny institucional tamb\u00e9. La normativa que ara es desplega encara no ha triat del tot, i aquesta indefinici\u00f3 no \u00e9s un detall t\u00e8cnic: \u00e9s la decisi\u00f3 de fons que el gestor haur\u00e0 d’ajudar a resoldre, sabent que cada reial decret que s’aprova la va tancant una mica m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Els ensenyaments art\u00edstics superiors han viscut durant d\u00e8cades en una mena d’interregne institucional. No s\u00f3n universitat, tot i que atorguen t\u00edtols equivalents al grau i al m\u00e0ster; no s\u00f3n formaci\u00f3 professional, tot i que en comparteixen l’orientaci\u00f3 cap a l’exercici … Continua llegint Una arquitectura que encara s’ha de decidir<\/h2>\n\n\n\n
El pl\u00e0nol catal\u00e0: coordinar sense manar<\/h2>\n\n\n\n
Implicacions per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
Fonts<\/h2>\n\n\n\n
\n