Hi ha pol\u00edtiques que arriben tard a la seva pr\u00f2pia institucionalitzaci\u00f3. L’educaci\u00f3 art\u00edstica superior a Catalunya \u00e9s una d’aquestes: forma titulats de nivell equivalent al de grau i m\u00e0ster des de fa d\u00e8cades, per\u00f2 encara no ha resolt la pregunta b\u00e0sica de quina mena d’organitzaci\u00f3 \u00e9s ni sota quin r\u00e8gim s’ha de governar. El debat, latent durant anys, ha tornat al primer pla aquesta primavera. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va dedicar una jornada a presentar quatre estudis sobre la formaci\u00f3 i la professionalitzaci\u00f3 art\u00edstica<\/a> al pa\u00eds, i el material va servir de base a una an\u00e0lisi p\u00fablica que reclamava, sense embuts, reformar la governan\u00e7a d’aquests ensenyaments<\/a> per dotar-los d’autonomia i d’un r\u00e8gim propi. Setmanes despr\u00e9s, el Govern creava una Comissi\u00f3 Interdepartamental per refor\u00e7ar la pres\u00e8ncia de les arts i la cultura a l’educaci\u00f3<\/a>. Dos moviments propers en el temps que, tanmateix, no apunten exactament al mateix problema.<\/p>\n\n\n\n El marc estatal va donar un pas important amb la Llei 1\/2024, de 7 de juny, que regula les ense\u00f1anzas art\u00edsticas superiors i n’ordena les equival\u00e8ncies<\/a>. La norma va n\u00e9ixer amb un suport parlamentari ampli i amb la voluntat declarada d’elevar el reconeixement social d’uns estudis que sovint es perceben com a menors respecte als universitaris. Ara b\u00e9, la f\u00f3rmula escollida arrossega una tensi\u00f3 de fons. Els t\u00edtols segueixen sent equivalents<\/em> \u2014no id\u00e8ntics\u2014 als de grau i m\u00e0ster, i l’acc\u00e9s al doctorat continua depenent de convenis amb universitats. Com ha assenyalat l’an\u00e0lisi acad\u00e8mica del sector, el resultat \u00e9s un model heterogeni dif\u00edcil de categoritzar<\/a>: alguns conservatoris i escoles superiors resten sota l’ordenament educatiu no universitari mentre determinades universitats ja imparteixen aquestes disciplines pel seu compte.<\/p>\n\n\n\n Aquesta ambig\u00fcitat no \u00e9s un detall t\u00e8cnic. En termes de la teoria de les organitzacions, parlem d’una institucionalitzaci\u00f3 incompleta: una activitat que ha adquirit legitimitat social i acreditaci\u00f3 formal, per\u00f2 que no disposa encara de la forma organitzativa estable que li correspondria. L’estudiant obt\u00e9 un t\u00edtol que val tant com un grau a efectes professionals; el professorat, en canvi, no gaudeix del mateix estatut ni de les mateixes vies de recerca que el seu hom\u00f2leg universitari. La discrep\u00e0ncia entre el que el t\u00edtol promet cap enfora i el que l’estructura ofereix cap endins \u00e9s, precisament, el que erosiona la promesa de valor p\u00fablic que la reforma volia enfortir.<\/p>\n\n\n\n El nus del assumpte \u00e9s jurisdiccional. L’educaci\u00f3 art\u00edstica superior viu partida entre dos ordenaments \u2014el universitari, regit per la LOSU, i el de les escoles superiors, ancorat en la tradici\u00f3 LOE-LOMLOE\u2014 amb r\u00e8gims de personal, autonomia i garantia de qualitat que no acaben de casar. Aqu\u00ed \u00e9s on la lectura de la governan\u00e7a p\u00fablica resulta m\u00e9s \u00fatil que la de la gesti\u00f3 de centre. No es tracta que una escola determinada funcioni millor o pitjor, sin\u00f3 que el sistema no disposa d’una estructura comuna que articuli departaments compartits, postgraus i doctorat propi. Falta, en definitiva, l’esgla\u00f3 institucional que faci d’aquestes escoles un conjunt i no una suma de casos a\u00efllats.<\/p>\n\n\n\n La proposta que circula amb m\u00e9s for\u00e7a \u2014el model de Universitat de les Arts<\/em>, ben assentat en diversos pa\u00efsos europeus\u2014 no \u00e9s una etiqueta cosm\u00e8tica. Implica dotar el sector d’un r\u00e8gim espec\u00edfic amb capacitat normativa sobre el curr\u00edculum i la gesti\u00f3, i coordinar de manera executiva els departaments d’Educaci\u00f3 i de Recerca i Universitats amb l’ag\u00e8ncia de qualitat, l’AQU. Dit d’una altra manera: convertir una compet\u00e8ncia repartida en una responsabilitat clara. El repte cl\u00e0ssic de tota governan\u00e7a multinivell \u00e9s que la coordinaci\u00f3 t\u00e9 cost i que ning\u00fa no vol assumir-lo si el reconeixement pol\u00edtic \u00e9s dif\u00fas; per aix\u00f2 les solucions purament col\u00b7laboratives, sense una seu institucional que respongui del resultat, tendeixen a diluir-se.<\/p>\n\n\n\n Conv\u00e9 no barrejar el que la conjuntura tendeix a ajuntar. La nova Comissi\u00f3 Interdepartamental, presidida per Cultura amb la vicepresid\u00e8ncia d’Educaci\u00f3 i Formaci\u00f3 Professional i la participaci\u00f3 de Recerca i Universitats, s’ocupa sobretot de refor\u00e7ar les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques dins l’ensenyament obligatori. Les seves dades s\u00f3n notables: el 58,4% dels centres educatius van incorporar projectes art\u00edstics el curs 2024-2025<\/a>, amb prop de sis mil iniciatives i 2,6 milions d’euros mobilitzats en ajuts, una progressi\u00f3 clara respecte del 52% i els 4.800 projectes del curs anterior<\/a>. \u00c9s una pol\u00edtica d’acc\u00e9s a la cultura valuosa i mesurable, i el fet que s’articuli mitjan\u00e7ant un \u00f2rgan interdepartamental estable diu for\u00e7a a favor de la maduresa administrativa amb qu\u00e8 s’aborda.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 portar les arts a l’aula de prim\u00e0ria i governar les institucions que formen els professionals de les arts s\u00f3n coses diferents. La primera \u00e9s una pol\u00edtica de contingut educatiu; la segona, una q\u00fcesti\u00f3 d’arquitectura institucional. Que les dues comparteixin departaments i calendari no vol dir que la segona quedi resolta perqu\u00e8 la primera avanci. El risc, ben conegut en gesti\u00f3 p\u00fablica, \u00e9s que la visibilitat d’una iniciativa amb bones xifres acabi substituint el treball m\u00e9s ingrat \u2014i menys llu\u00eft\u2014 de redissenyar l’estructura de fons.<\/p>\n\n\n\n Per a qui dirigeix en aquest \u00e0mbit, l’agenda operativa \u00e9s for\u00e7a concreta. Cal decidir la forma jur\u00eddica abans que el discurs, perqu\u00e8 l’estatut del professorat, la capacitat de recerca i l’autonomia de gesti\u00f3 no es resolen amb declaracions sin\u00f3 amb r\u00e8gim. Cal, tamb\u00e9, dotar l’AQU d’un marc d’avaluaci\u00f3 pensat per a la naturalesa d’aquests estudis, on la producci\u00f3 art\u00edstica t\u00e9 un pes que els indicadors universitaris convencionals no capturen b\u00e9; una rendici\u00f3 de comptes mal calibrada legitima menys que la que s’abst\u00e9. I conv\u00e9 no oblidar la dimensi\u00f3 comparada: els models europeus de universitat de les arts ofereixen precedents contrastats que estalvien assajar des de zero.<\/p>\n\n\n\n Al capdavall, el que l’aparici\u00f3 quasi simult\u00e0nia de l’informe del CoNCA i de la comissi\u00f3 interdepartamental posa de manifest \u00e9s una finestra d’oportunitat que no sol quedar oberta gaire temps. La coincid\u00e8ncia d’un diagn\u00f2stic t\u00e8cnic solvent, una voluntat pol\u00edtica declarada i un marc estatal recent \u00e9s el moment en qu\u00e8 les reformes institucionals es fan o s’ajornen indefinidament. Decidir si l’educaci\u00f3 art\u00edstica superior tindr\u00e0 casa pr\u00f2pia o continuar\u00e0 de lloguer entre dos ordenaments \u00e9s, ara mateix, menys una q\u00fcesti\u00f3 de recursos que de determinaci\u00f3 administrativa.<\/p>\n\n\n\n Hi ha pol\u00edtiques que arriben tard a la seva pr\u00f2pia institucionalitzaci\u00f3. L’educaci\u00f3 art\u00edstica superior a Catalunya \u00e9s una d’aquestes: forma titulats de nivell equivalent al de grau i m\u00e0ster des de fa d\u00e8cades, per\u00f2 encara no ha resolt la pregunta … Continua llegint Un t\u00edtol equivalent, un estatut ambigu<\/h2>\n\n\n\n
La fragmentaci\u00f3 com a problema de governan\u00e7a<\/h2>\n\n\n\n
No confondre dos debats<\/h2>\n\n\n\n
Implicacions per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
Fonts<\/h2>\n\n\n\n
\n