La creaci\u00f3 per part de la Generalitat de Catalunya d’una Direcci\u00f3 General d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, Efici\u00e8ncia i Dades a l’Administraci\u00f3<\/a> constitueix un objecte d’an\u00e0lisi especialment il\u00b7lustratiu per a la disciplina de la gesti\u00f3 p\u00fablica. No es tracta d’un debat especulatiu sobre les capacitats t\u00e8cniques de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA), sin\u00f3 d’una decisi\u00f3 organitzativa dotada d’estructura administrativa, assignaci\u00f3 pressupost\u00e0ria i indicadors de desplegament. Segons la informaci\u00f3 publicada, la iniciativa fixa objectius d’abast notable: la incorporaci\u00f3 de la IA a l’activitat quotidiana del conjunt del personal \u2014m\u00e9s de 60.000 efectius\u2014, el redisseny de 120 procediments administratius en un horitz\u00f3 de quatre anys i la consolidaci\u00f3 d’un programa que ja acumula m\u00e9s de dos-cents projectes, amb una inversi\u00f3 anual triplicada. El present article examina aquesta decisi\u00f3 a la llum de tres categories anal\u00edtiques cl\u00e0ssiques de la disciplina: la creaci\u00f3 de valor p\u00fablic, la tensi\u00f3 entre efici\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes, i la reconfiguraci\u00f3 de la discrecionalitat administrativa.<\/p>\n\n\n\n El marc del valor p\u00fablic formulat per Mark H. Moore ofereix un primer criteri d’avaluaci\u00f3. D’acord amb aquesta perspectiva, la incorporaci\u00f3 d’una tecnologia no genera valor per si mateixa; el genera, si escau, en la mesura que millora resultats que la ciutadania considera valuosos \u2014terminis de resposta, equitat en l’acc\u00e9s, qualitat i motivaci\u00f3 de les decisions\u2014 sense erosionar la legitimitat del procediment. En conseq\u00fc\u00e8ncia, un indicador com ara la proporci\u00f3 de personal que utilitza eines d’IA mesura el grau d’adopci\u00f3, no la generaci\u00f3 de valor. La q\u00fcesti\u00f3 pertinent, des d’una \u00f2ptica directiva, \u00e9s determinar quins dels procediments redissenyats redueixen efectivament la c\u00e0rrega administrativa suportada per la ciutadania o disminueixen la taxa d’error en les resolucions. La distinci\u00f3 entre producte (output<\/em>) i resultat (outcome<\/em>) esdev\u00e9 aqu\u00ed decisiva, at\u00e8s que la comptabilitzaci\u00f3 de projectes desplegats no informa, per si sola, sobre l’impacte en el servei.<\/p>\n\n\n\n Una segona categoria anal\u00edtica remet a la tensi\u00f3, caracter\u00edstica de la tradici\u00f3 de la Nova Gesti\u00f3 P\u00fablica i de les seves revisions posteriors, entre l’imperatiu d’efici\u00e8ncia i l’exig\u00e8ncia de rendici\u00f3 de comptes. La IA es presenta associada a promeses d’agilitat; tanmateix, l’agilitat desprove\u00efda de tra\u00e7abilitat resulta problem\u00e0tica en un context en qu\u00e8 cada acte administratiu ha de poder ser motivat, revisat i, eventualment, anul\u00b7lat en seu jurisdiccional. L’evid\u00e8ncia comparada documenta que determinats usos \u2014com ara l’assist\u00e8ncia a la redacci\u00f3 de resolucions o els agents virtuals d’atenci\u00f3\u2014 ja es troben operatius en el sector p\u00fablic espanyol, segons recull l’an\u00e0lisi d’EsadeEcPol sobre l’impacte de la IA<\/a>. Aquesta circumst\u00e0ncia obliga a precisar els r\u00e8gims de responsabilitat aplicables davant d’una recomanaci\u00f3 algor\u00edtmica err\u00f2nia i a garantir la preservaci\u00f3 del dret a una decisi\u00f3 motivada i a la tutela judicial efectiva.<\/p>\n\n\n\n La contribuci\u00f3 de Michael Lipsky sobre la burocr\u00e0cia de carrer (street-level bureaucracy<\/em>) proporciona el tercer eix d’an\u00e0lisi. Lipsky va documentar que els empleats que apliquen la norma a casos concrets \u2014personal d’atenci\u00f3, inspectors, treballadors socials\u2014 exerceixen, mitjan\u00e7ant la seva discrecionalitat, una funci\u00f3 de configuraci\u00f3 efectiva de la pol\u00edtica p\u00fablica. La introducci\u00f3 de sistemes d’IA no suprimeix aquesta discrecionalitat, sin\u00f3 que la despla\u00e7a: quan un sistema prioritza expedients, suggereix qualificacions o precompleta resolucions, redistribueix el locus de la decisi\u00f3 des de l’agent hum\u00e0 cap al model. Aquest despla\u00e7ament s’agreuja pel fenomen del biaix d’automatitzaci\u00f3 (automation bias<\/em>), consistent en la tend\u00e8ncia a acceptar acr\u00edticament la proposta generada pel sistema. La Guia d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial publicada per la Generalitat<\/a>, que situa la gesti\u00f3 del canvi i les consideracions \u00e8tiques en un lloc central, constitueix una resposta pertinent, si b\u00e9 la seva efic\u00e0cia dep\u00e8n que l’organitzaci\u00f3 delimiti de manera expl\u00edcita l’\u00e0mbit de la decisi\u00f3 humana no delegable, el de l’assist\u00e8ncia i el de la supervisi\u00f3 efectiva.<\/p>\n\n\n\n De l’an\u00e0lisi precedent se’n deriven tres consideracions de car\u00e0cter operatiu. En primer lloc, la governan\u00e7a ha de precedir el desplegament: resulta imprescindible disposar d’un inventari p\u00fablic dels sistemes d’IA en \u00fas, amb identificaci\u00f3 de la unitat responsable, la base jur\u00eddica corresponent i els mecanismes de reclamaci\u00f3; en abs\u00e8ncia d’un registre d’aquestes caracter\u00edstiques, la rendici\u00f3 de comptes esdev\u00e9 inviable. En segon lloc, la sostenibilitat de l’objectiu d’adopci\u00f3 generalitzada requereix el desenvolupament de capacitats internes suficients per auditar els sistemes, a fi d’evitar una depend\u00e8ncia estructural respecte dels prove\u00efdors tecnol\u00f2gics. En tercer lloc, els indicadors d’activitat \u2014nombre de projectes o d’usuaris\u2014 haurien de ser substitu\u00efts per indicadors de resultat: reducci\u00f3 de terminis, disminuci\u00f3 dels recursos administratius interposats, millora de la satisfacci\u00f3 i, de manera especialment rellevant, abs\u00e8ncia de biaix diferencial entre col\u00b7lectius.<\/p>\n\n\n\n La constituci\u00f3 d’una direcci\u00f3 general espec\u00edfica expressa una voluntat d’abordar la IA com a pol\u00edtica p\u00fablica transversal i no com un conjunt d’iniciatives pilot disperses, la qual cosa representa un senyal institucional coherent amb les recomanacions internacionals en la mat\u00e8ria. El marc de l’OCDE per a l’adopci\u00f3 i la governan\u00e7a de la IA en el sector p\u00fablic<\/a>subratlla que la governan\u00e7a \u2014entesa com a transpar\u00e8ncia, supervisi\u00f3 humana i avaluaci\u00f3\u2014 no constitueix un obstacle a la innovaci\u00f3, sin\u00f3 la condici\u00f3 de possibilitat de la seva legitimitat i durabilitat. En darrera inst\u00e0ncia, la creaci\u00f3 de valor p\u00fablic no deriva de la tecnologia en si, sin\u00f3 de la capacitat de l’organitzaci\u00f3 per determinar, amb criteri directiu, l’\u00e0mbit en qu\u00e8 l’automatitzaci\u00f3 resulta pertinent i aquell en qu\u00e8 la responsabilitat ha de romandre, de manera indelegable, en l’esfera humana.<\/p>\n\n\n\n Fonts:<\/strong><\/p>\n\n\n\n La institucionalitzaci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial a l’Administraci\u00f3: efici\u00e8ncia, valor p\u00fablic i rendici\u00f3 de comptes Antecedents La creaci\u00f3 per part de la Generalitat de Catalunya d’una Direcci\u00f3 General d’Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, Efici\u00e8ncia i Dades a l’Administraci\u00f3 constitueix un objecte d’an\u00e0lisi especialment il\u00b7lustratiu per … Continua llegint De l’adopci\u00f3 tecnol\u00f2gica a la creaci\u00f3 de valor p\u00fablic<\/h2>\n\n\n\n
La tensi\u00f3 entre efici\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes<\/h2>\n\n\n\n
La reconfiguraci\u00f3 de la discrecionalitat administrativa<\/h2>\n\n\n\n
Consideracions operatives per a la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/h2>\n\n\n\n
Conclusi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\n\n\n\n\n